Làmines d'informació territorial (LIT)
Les LIT ofereixen informació sobre aspectes actuals de base territorial amb especial atenció a l'àmbit de Catalunya. Més enllà del seu valor informatiu, les làmines pretenen mostrar diverses formes d'analitzar, representar i transmetre grans quantitats d'informació de manera gràfica i sintètica.
|
|
|||
 |
26. Trànsit de passatgers dels aeroports catalansEl 91,5% dels 38.769.301 passatgers que van passar pels aeroports de Barcelona-el Prat, Girona i Reus al llarg de 2011 tenien com a origen o destinació la resta d’Espanya o d’Europa. |
||
|
|
|||
 |
25. Fluxos de mercaderies de Catalunya amb l'exteriorEl darrer quinquenni Catalunya va intercanviar amb l’exterior una mitjana anual de 150 milions de tones de mercaderies, amb major proporció de les exportacions pel que fa als fluxos amb la resta d’Espanya i predomini clar de les importacions en els intercanvis amb la resta del món. |
||
|
|
|||
 |
24. Densitat i dispersió residencial a la regió metropolitana de BarcelonaLa densitat neta mitjana de la regió metropolitana de Barcelona és de 83,19 habitatges per hectàrea de sòl urbà residencial i mixt. Aquesta mitjana oculta, però, importants diferències entre els diversos municipis metropolitans.
|
||
|
|
|||
 |
23. Els catalans pel mónA principis de l’any 2011 170.909 catalans residien a l’estranger. La gran majoria a Amèrica i Europa, i amb algunes diferències destacades pel que fa al gènere i l’edat en funció dels països de residència.
|
||
|
|
|||
 |
22. Retorn a Barcelona?El municipi de Barcelona ha mostrat al llarg de les darreres dècades un saldo migratori marcadament negatiu amb la resta de municipis catalans i espanyols. Aquesta tendència, però, ha començat a canviar des de fa pocs anys i podria apuntar a un saldo migratori intern positiu en un futur proper. |
||
|
|
|||
 |
21. L'estructura territorial de les migracions internes a Catalunya entre 2000 i 2010Entre els anys 2000 i 2010 es van produir a l'interior de Catalunya 3,3 milions de moviments migratoris residencials. La direcció i l'abast d'aquestes migracions internes dibuixen estructures territorials de dimensió i forma diverses. |
||
|
|
|||
 |
20. Sòl residencial i oferta potencial d'habitatge nou a CatalunyaEl sumatori del l'oferta actual d'habitatge (els habitatges acabats pendents de vendre), l'oferta potencial a curt termini (els habitatges iniciats però no acabats) i l'oferta potencial a llarg termini (segons el sòl urbanitzable residencial existent) dóna com a resultat una oferta total d'habitatge nou disponible a llarg termini a Catalunya de 892.440 unitats. |
||
|
|
|||
 |
19. Accessibilitat del sòl d'activitat a l'eix ferroviari mediterraniGairebé dues terceres parts (18.083,4 hectàrees) del sòl urbà industrial i logístic i el sòl urbanitzable d'activitat es troba a una distància màxima de 30 minuts per carretera d'alguna de les dotze estacions de mercaderies proposades sobre el futur eix ferroviari mediterrani. |
||
|
|
|||
 |
18. El planeamiento territorial en España: una cronologíaSíntesis de la legislación sobre ordenación territorial, las directrices y planes generales aprobados y el planeamiento territorial parcial o subregional de las comunidades autónomas españolas. |
||
|
|
|||
 |
17. Densitat neta de població dels municipis catalansLa densitat de població de Catalunya és de 2,33 habitants per hectàrea. Ara bé, la densitat neta de població, és a dir, aquella que no té en compte tota la superfície sinó únicament el sòl residencial, és de 134,58 habitants per hectàrea. |
||
|
|
|||
 |
16. Evolució de la capacitat turística dels municipis catalans 1995-2010El nombre total de places turístiques a Catalunya es va incrementar un 32% entre 1995 i 2010, però la seva distribució territorial va variar dràsticament. |
||
|
|
|||
 |
15. Inversions de l'Estat en infraestructures en el període 2003-2009En el període de més inversió de l'Estat a Catalunya (2003-2009), el pes de les inversions respecte el conjunt de l'estat (15,5%) ha estat inferior al seu pes econòmic (18,7%) i lleugerament inferior al seu pes poblacional (15,8%). Catalunya no es troba entre les comunitats més perjudicades amb el repartiment de la inversió, tot i així, aquesta queda per sota de la que li podria correspondre amb un repartiment que limités la solidaritat interregional, semblant al seguit a països com Alemanya. |
||
|
|
|||
 |
14. Proximitat de sòl residencial a les estacions de ferrocarrilMés de tres quartes parts del sòl urbà residencial de Catalunya (76,2%) està situat a més de 1.000 metres d'una estació ferroviària, ja sigui de tren, metro o tramvia. |
||
|
|
|||
 |
13. Classificacions del sòl dels municipis catalans 2009Un bon nombre de municipis de Catalunya, especialment del Camp de Tarragona i, sobretot, de la regió metropolitana de Barcelona, tenen més sòl urbà i urbanitzable que no pas sòl no urbanitzable. I a molts més la capacitat de desenvolupament supera amb molt el sòl urbà actual. |
||
|
|
|||
 |
12. Qualificacions del sòl dels municipis catalans 2009Tres quartes parts del sòl urbà de Catalunya és residencial, i més de la meitat d’aquest està ocupat per cases aïllades. |
||
|
|
|||
 |
11. La población de los municipios españoles en 1900 y 2009La distribución de la población española ha variado notablemente a lo largo del los últimos 110 años, con una marcada tendencia a concentrarse en los principales núcleos urbanos en detrimento de las áreas rurales, especialmente del interior peninsular. |
||
|
|
|||
 |
10. Components del creixement demogràfic de Catalunya 2000-2010La immigració extracomunitària ha estat el principal factor del creixement demogràfic del conjunt de Catalunya durant la darrera dècada. Tot i així, el pes d’aquest component presenta importants diferències tant en funció del àmbit territorial com del moment concret en què es produeix. |
||
|
|
|||
 |
9. Les altres migracions. La gent gran d'origen comunitari a CatalunyaLa població comunitària major de 64 anys representa una part molt petita dels residents estrangers a Catalunya. Ara bé, diversos factors permeten atorgar a aquest col·lectiu una importància més gran de la que aparentment té. |
||
|
|
|||
 |
8. Construcció de la xarxa ferroviària a Catalunya en el període 1980-2009Aquest document analitza construcció de la xarxa ferroviària de Catalunya en els darrers 30 anys i permet observar el creixement de les diferents xarxes: xarxa de rodalia i ferrocarril convencional, xarxa d'alta velocitat, xarxa de mercaderies, xarxa d'FGC, xarxa de metro i tramvia. L'anàlisi diferencia la longitud de noves vies, de desdoblaments i de soterraments. |
||
|
|
|||
 |
7. La distribució territorial de les caixes d'estalvi catalanesA causa de l'actual procés de fusió, les pautes de distribució territorial de les 4.474 oficines que les caixes catalanes tenen a Catalunya difícilment es tornaran a observar en el futur. |
||
|
|
|||
 |
6. Comarques que creixen com municipisLa quantificació del creixement de les comarques catalanes entre 2000 i 2009 en termes de població d'alguns municipis permet observar més clarament la veritable dimensió del fenomen. |
||
|
|
|||
 |
5. La triple redistribució territorial de la població a CatalunyaL'increment i posterior pèrdua del pes de Barcelona respecte a la resta d'àmbits territorials, el protagonisme creixent dels municipis petits i grans i la recuperació de l'habitatge plurifamiliar com a tipologia predominant després d'un període d'intensa construcció d'habitatges unifamiliars caracteritzen les pautes d'assentament de la població catalana al llarg del darrer segle. |
||
|
|
|||
 |
4. Migracions interregionals a CatalunyaEls fluxos migratoris de les 258.423 persones que van canviar de municipi de residència a l'interior de Catalunya durant l‘any 2008 es van produir, majoritàriament, a l'interior de cada regió. |
||
|
|
|||
 |
3. Construcció de la xarxa d'autopistes i autovies a Catalunya en el període 1980-2009Entre els anys 1980 i 2009 s’han construït en promig 21 km d’autovies i autopistes cada any a Catalunya, 11 per part del Ministeri de Foment i 10 per part de la Generalitat. Aquest estudi mostra l’evolució temporal de la construcció de vies d’alta capacitat segons l’administració titular, l’àmbit territorial i el sistema de finançament (amb peatge, sense peatge o amb peatge a l’ombra). |
||
|
|
|||
 |
2. Crisi econòmica, construcció i preu de l'habitatgeL'anàlisi de l'evolució del preu i la construcció d'habitatge a Catalunya i els àmbits metropolitans entre 1996 i 2009 permet observar l'efecte de les diverses crisis econòmiques. |
||
|
|
|||
 |
1. Migració extracomunitària, creixement demogràfic i substitució de població als municipis metropolitans 2001-2008Darrere els percentatges de població extracomunitària de cada municipi es descobreix un complex procés d'arribades i sortides que afecta al conjunt de la població metropolitana. |
||
|
|
|||
